dimarts, 27 de setembre del 2011

Música per recordar...

La música va ser un punt important en la nostra estada a Finlàndia. Potser per mi no tant com per als altres, a casa la Liisa no teníem l'aparell per poder sintonitzar els canals. Nosaltres miràvem capítols de Grey's Anatomy...
Així ells es sabien totes les cançons, ja que l'únic canal que enteníem a la TV era el musical. Per aquest motiu era el canal que estava sempre posat a la tele de qualsevol dels seus pisos.

De totes maneres, no em vaig quedar del tot al marge de les cançons més conegudes a Finlàndia en aquell moment. O bé perquè els cops que havíem anat als seus pisos a passar la tarda o a sopar, les escoltava. O bé perquè l'Hélène o en Martin me les cantaven...

Així que aquí us deixo un resum de les cançons que van posar la BSO del nostre juliol a Finlàndia.


Maailman Toisella Puolen de Haloo Helsinki!
Aquesta és un de les meves cançons preferides. No sé què diu, però  el ritme és animat.  ...Pappadaduda pa duda dapa...
A més, m'agraden les imatges que surten de Helsinki i els records que em porten. 




Tuntematon Potilas de Artuu Wiskari
Una altra cançó molt representativa, tot i que no tant animada...





Häissa de Jare & VilleGalle feat. Märka-Simo
Un altre "hit" de l'estiu!!! La cançó preferida de l'Hélène i en Martin, sense cap mena de dubte. 
Quan ja portàvem més de dos setmanes a Oulu, vam descobrir el significat de la paraula "häissä". És casament. 




Vanha nainen hunningolla de Erin
Aquesta cançó no la vaig arribar a escoltar gaire, però m'agrada el video clip i tampoc sona del tot malament... 




Reggae rekka de Lord Est feat. Petri Nygard
Aquesta és la que menys m'agrada, pero prou coneguda per mi. 



I per acabar ja amb el repertori, la cançó que ens vam passar cantant durant els últims dies. Recordo la meva última tarda a Oulu que vam anar tots junts a donar voltes en bici per visitar per primer/últim cop diferents llocs de la ciutat i que en Mohamed no parava de tararejar-la i d'aquesta manera m'enganxava la cançó, així que ja erem dos tararejant mentre pedalàvem...

Levan Polka de Loituma
Ningú pot negar que aquesta cançó no sigui animada, perquè ho és molt. I la canterella s’enganxa amb molta facilitat, així que aneu amb compte!




Espero que hagueu gaudit del meu recull de música finlandesa. 

dilluns, 26 de setembre del 2011

Turku Weekend - Survival Weekend Camp -- Part 1

El nostre cap de setmana va començar divendres. Ens vam saltar les pràctiques perquè havíem de ser a les 18h a l'estació de trens de Turku i teníem unes 6h de camí. 


Havíem d'agafar dos trens, primer el pendolino i després un de més normal. El pendolino, amb totes les comoditats que un tren d'alt nivell pugui tenir (incloent wifi gratis) ens va portar fins a Tampere. Allà vam fer transbord a un tren sense aire acondicionat (suposo perquè no estan acostumats a haver-lo de necessitar) que ens va deixar, després d'una hora de suor profusa, a Turku.


Aquestes 6h en tren van donar per molt: primer esmorzar i revisar el correu electrònic, el facebook...

També vam tenir temps per actualitzar el blog (jo), tirar moltes fotos de tot (en Mohamed), llegir llibres (l'Antoine i en Martin) i fins i tot, estudiar per l'exàmen de recuperació d'infeccioses (l'Hélène). I també, de tant en tant, gaudir del paisatge canviant de les diferents zones del país que anàvem atravessant.   
























Però va arribar un moment en què la son ens va vèncer ja que la nit anterior havíem sortit de festa per Oulu.  Recordeu un post antic titulat - Finland's Got Talent?, doncs això va ser el que vam fer la nit anterior.

L'Antoine preperant-se per dormir. 
Jo dormint escoltant música, mentre l'Hélène seguia concentrada amb l'estudi! 
En Martin també va caure. 
Doncs bé, després de totes les hores de viatge... vam arribar a Turku. Sense en Karim però, ja que no va arribar a temps per agafar el tren a l'estació d'Oulu. Va arribar a Turku més tard, no sense tenir uns quants problemes, però va arribar.  

Només baixar del tren ens vam trobar amb l'Ilziya, que ens estava esperant ja que ella havia arribat amb un altre tren una mica abans. Ens preguntàvem com reconeixeríem a la resta d'estudiants d'intercanvi i als organitzadors de Turku, quan sense adonar-nos-en ja estàvem dalt d'un bus - per sort el bus correcte. 

Llestos pel pròxim tram del viatge, per sort aquest cop només d'uns 15 minuts. 
El trajecte des de l'estació de trens de Turku fins a Masku va ser curt, però suficient per fer unes quantes presentacions i que els organitzadors ens donessin una mica d'informació. 

Al arribar a la casa del bosc al costat de dos llacs on passaríem el cap de setmana, vam repartir-nos en les diferents opcions per dormir: tendes, lliteres o al terra dins la casa. 
Els Oulu people vam optar per dormir en tenda, sobretot per petició d'en Mohamed, que no hi havia dormit mai. Els únics que també es van unir a l'aventura de les tendes van ser els Helsinki people, la resta van preferir la comoditat dels llits. Quin esperit tant poc aventurer!!! 

El primer doncs que calia fer, era muntar les tendes. Ens vam posar per feina! Vam anar a buscar el lloc idoni per plantar-les, i aquest va ser un camp una mica allunyat de la casa. 

Seguint les ordres de l'expert. 
Un voluntari per entrar dins la tenda i posar el "màstil"? - En Mohamed. 
Encara millor va ser, quan ja a Girona, mirant totes les fotos que havíem intercanviat, vaig trobar aquesta foto: 
El meu granet de sorra per muntar la tenda...

I només uns minuts més tard, això és el que teníem: 
I ja la tenim muntada!
Un cop ja estàvem ben instal·lats vam tornar cap a la casa principal on vam començar amb els jocs per coneixe'ns. Però abans vam posar-nos repel·lent de mosquits, requisit fonamental per estar a l'aire lliure durant l'estiu a Finlàndia. Ara ja estàvem llestos del tot! La diversió podia començar. 

Joc dels dibuixos a l'esquena. 
Vam fer diferents jocs en equips barrejats amb membres de les diferents ciutats. Va ser mentre fèiem un joc que havíem de dibuixar-nos coses a l'esquena en cadena i el primer de la fila l'havia de dibuixar en un paper, quan em vaig adonar que totes les persones que estàvem allà erem estudiants de medicina. El dibuix que havíem de fer era un electrocardiograma (ECG). 

Després vam fer un joc de cantar cançons que continguèssin diferents paraules que ens deien: love, yeah, time... Al meu equip, format per la Monika, en Giannis, l'Anja i l'Ilziya, no se'ns va donar gaire bé. Però vaig fer unes quantes corregudes i vaig lluitar per aconseguir posar el peu dins la galleda i així tenir el torn per cantar cançó. Només ho vaig aconseguir un cop, i després va i no ens surt cap cançó... Vaja, d'això se'n diu sort!


I aquí s'acaba la primera part del cap de setmana. 
Continuarà...      

dissabte, 24 de setembre del 2011

Lapònia - part 3

Aquesta és l'última entrega de la trilogia del cap de setmana a Lapònia. Si encara no heu llegit les altres parts, aquí les teniu: Part 1 i Part 2



L'habitació de 3 que vam llogar estava prou bé, i els sis hi vam dormir prou comodament. En Mohamed, l'Ilziya i jo als llits (vam ser els privilegiats), l'Hélène, l'Antoine i en Martin al terra amb els nòrdics com a matalàs. 

El millor d'haver agafat una habitació va ser poder dutxar-nos l'endemà al matí.  

L'Antoine i l'Hélène dormint al terra de l'habitació. 
Un cop nets, vam recollir totes les nostres coses i vam sortir escalonadament de l'alberg esperant no trobar-nos a cap treballador. Vam tenir sort, i no hi havia ningú, a part de les càmeres que estaven a tots els passadissos i que poden demostrar clarament que erem més del compte. Però qui es mira aquestes gravacions? Ningú intueixo...

La nostra destinació aquell matí era, ni més ni menys, que la Santa Claus Village al Cercle Polar Àrtic (Napapiiri). Vam sortir de l'alberg, vam passar pel supermercat per comprar-nos l'esmorzar (mmmm quines galetes més bones que vam compartir amb l'Hélène) i després cap a buscar el bus que ens portaria a lloc. Era un bus petitó, i a la segona parada que fem per recollir més gent puja un grup amb una mare, un nen, un pare i l'avi. Encara no havien fet un pas a dins que sento "Seu aquí, Pol". (El nom és inventat per mantenir l'anonimat del nen. Bé, me l'he inventat bàsicament perquè no el recordo.) 

Justament el dia anterior els vaig comentar a la resta del grup que ho trobava molt rar que portes quasi 2 setmanes a Finlàndia i que encara no m'hagués trobat a cap català. Nosaltres, els catalans, sempre estem a tot arreu.

La meva resposta va ser dir en veu alta i en català: "Ja deia jo que no podia ser això de no trobar-me catalans!". Un cop ja ens havíem presentat com a catalans, vam estar xerrant durant l'estona del bus. Eren de Blanes i havien arribat a Rovaniemi per anar a veure el Pare Noel i després marxaven cap a Stockholm. Ja estava feliç, podia tatxar una cosa més de la llista, trobar catalans a Finlàndia. 

La primera pregunta que em va fer en Mohamed, quan va veure que havia detectat catalans, va ser que com ho havia sabut. Em va dir, "ha sigut per l'aparença que els has reconegut?". No parava de dir que ell reconeixia a tots els egipcis per la seva aparença. Suposo que es va emportar una bona decepció quan li vaig explicar quina havia sigut la meva tècnica de reconeixement, massa vulgar!


Després d'una curt trajecte, vam arribar a la nostra destinació - Santa Claus Village. Estàvem tant ansiosos per veure el Pare Noel que ens tiràvem fotos amb qualsevol cosa que tingués relació amb ell.


L'Hélène amb un Pare Noel artificial...

L'Hélène de Pare Noel i jo d'ajudant.  

Després van començar les fotos amb la línia del Cercle Polar Àrtic, evidentment no podien faltar! 

Assenyalant el Cercle Polar Àrtic. (Veieu el cercle de llumetes a la bola del món damunt nostre?) 
Tots nosaltres a la línia que marca 66º 32' 35''. 

Les coordenades. 
Amb un peu a cada costat... 

Anàvem tirant fotos fins que vam veure això: 

Aquí hi ha el Pare Noel, diu el cartell de la teulada. 
Havíem trobat el lloc on el nostre amic Santa Claus ens estava esperant. Només havíem d'entrar, fer una mica de cua i el coneixeríem en persona.

No vam esperar ni un moment més, vam entrar.
La porta que ens portaria fins a ell...
Un cop atravessada la porta no et deixaven fer fotos. Ja tenen el negoci ben muntat. Una foto amb el Pare Noel val 25€!  Nosaltres, com a persones de seny que som, vam decidir per avançat que no ens comprariem cap foto. Però les coses van canviar lleugerament un cop vam conèixer el nostre amic Santa en persona. 

ÉS UN HOME ENTRENYABLE!!!

La nostra visita no va ser tampoc massa llarga. Vam intercanviar unes quantes paraules amb ell, ens va dir coses en els nostres respectius idiomes, ens vam tirar un foto, li vam demanar uns quants regals per Nadal i li vam dir que fes bondat. 

I al sortir, l'inevitable va tenir lloc. Després de la visita ens van ensenyar la foto i no vam poder resistir-nos i ens en vam comprar una cada un. Però no patiu, ens van fer una oferta! 6€ la foto! 

Aquí la teniu: 
Martin, Hélène, Ilziya, Mr. Santa Claus, Nona, Mohamed and Antoine. 
La veritat un molt bon record, que està decorant la meva habitació de Barcelona. :D 




 A continuació unes quantes fotos més de Santa Claus Village:

Les ditàncies: a Madrid - 3524km!  



L'Oficina de Correus. 

Estadístiques de l'Oficina de Correus del Pare Noel. 

Potser la vostra carta al Pare Noel està aquí...


I una última foto de grup abans de marxar... 



Mentres estàvem esperant el bus, a l'altre costat de la carretera vaig veure això. Representen un fruit molt típic de Lapònia, cloudberry. 

Al tornar a Rovaniemi vam anar a fer una mica de turisme per la ciutat, que encara no l'havíem visitat. 
Tren antic al costat de l'estació de trens.  
L'Esglèsia de Rovaniemi. 
Mural a l'interior de l'esglèsia. 

A part de fer turisme, en Mohamed i l'Antoine també van assistir a un casament. Quan vam anar a visitar l'església, vam veure a fora tot de gent molt arreglada i al cap de poc vam veure arribar la núvia. Com que en Mohamed no havia vist mai un casament cristià, li feia molta gràcia veure-ho i s'hi van quedar.  
Els nuvis un cop casats. 

Vam anar a dinar/berenar, i vam anar a buscar el tren per tornar cap a Oulu. Estàvem ben cansats. De camí a l'estació, una foto del riu des de l'altre costat amb el pont modern de fons.  

Va ser un GRAN cap de setmana! 


P.D: Quan vaig parlar amb els meus pares i els vaig explicar que havia trobat uns catalans, la meva mare em va fer adonar que no eren els primers catalans que trobava a Finlàndia. Quan estava amb ells a Helsinki vam anar a una pastisseria a comprar xocolata (a recomanació d'una coneguda de la meva mare) i mentre estàvem comprant ens vam trobar ni més ni menys que el fill de la dona que ens havia recomenat el lloc amb la seva xicota. Així que els catalans de Rovaniemi, no eren els primers catalans que trobava a Finlàndia, però si els primers que trobava des que estava sola.